Preparats, llestos , acció!
Demà comencen les vacances de totes les ciutats del món, i la meva família i jo serem els primers barcelonins que sortirem cap a l'autopista i arribarem a Martorell.
Això és el que ha dit el papa, i el papa de petit sempre era el primer en tot. (...)
... quan el papa ha dit això de ser els primers a arribar al peatge de Martorell, jo m'he emocionat i he començat a pensar en els premis, l'Antonieta i el Pastanaga, però la Sònia ha llançat la cullera contra el plat, perquè se sentís ben fort, i ha dit:
- Llevar-me a aquesta hora? Quin pal! Jo no hi vinc!
Per què? Per què sempre que a mi em fa il·lusió una cosa la Sònia llança la cullera i diu " quin pal! Jo no hi vinc!"... Però aquesta vegada s'ha passat de llesta, i el papa li ha pres la paraula.
- Molt bé, no vinguis. Jo em quedo molt tranquil.
M'he posat supercontenta i m'he solidaritzat amb el papa.
- Jo també em qedo molt tranquil·la.
Però, amb mi, s'hi atreveix.
- Tu calla, idiota.
És increïble com la Sònia pot anar dient idiota als menors d'edat sense que la processin. Però ningú no la sent. Només la sento jo. Potser m'ho imagino de tant sentir-la. Deu ser perquè tinc tanta imaginació...
Cliqueu sobre la foto per conèixer l'autora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada